Abans del 17 de novembre de 1999 era una llavor

que tenia la forma del que em convertiria, un espai d’acollida

per aquelles persones que se’ls mort un ésser estimat i tenen dificultats per sortir-se’n soles…
I el dia 17 de novembre de 2009 fa

anys que vaig néixer

com a

Servei d’Acompanyament en el Dol
a la ciutat de Manresa….

Però acullo,…

abraço,…
![0 abrazar[1] 0 abrazar[1]](http://blocdol.files.wordpress.com/2009/11/0-abrazar1.jpg?w=234&h=320)
escolto,…

comparteixo,…

… amb persones

de la meva comarca del Bages i algunes de les comarques veïnes, perquè sóc també gràcies a les persones

del Baix Llobregat, de l’Anoia, del Solsonès, del Berguedà, …
perquè m’obro

a tots aquells que em necessiten.
El proper dimarts 17 de novembre de 2009 faig els meus primers 10 anys…

donant gràcies, perquè des de 1999 he anat creixent

donant-me

i també rebent

i he conegut a moltes persones que encara viuen a la terra

i d’altres que ja no hi són perquè s’han transformat amb estrelles

però que m’hagués agradat conèixer-les molt com a persones, per tot el que expliquen d’elles les persones que se les estimen.

De fet, ha estat un plaer conèixer-les, encara que hagi estat d’una forma indirecte.
Un record i unes

a totes les persones amb qui he compartit el dolor

i avui ja no hi són per seguir-les coneixent i saber com recondueixen les seves vides.

Gràcies, moltes

a tots…
i molt d’afecte,

perquè sóc i tinc vida gràcies a tots vosaltres.

Amb tendresa
Servei d’Acompanyament en el Dol.