“El Dol com a oportunitat de creixement”, a càrrec de Miquel Mora, director de la Fundació Acompanya-Ca n’EVA

L’acte serà aquest proper dimecres dia 5 d’octubre a la sala Espai Mémora de Mémora Funerària Fontal (carrer Bruc, 17) a les 19:30 hores.

La sessió serà presentada per la regidora d’Acció Social i Salut de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, Xus Segura.

A la conferència, Mora parlarà sobre com superar la mort d’un ésser estimat, un fet que, malgrat trist i difícil, segons ell, no pot enfonsar les persones, que han de buscar els recursos interns que les ajudin a ensortir-se’n. La Fundació Acompanya- Ca n’EVA, de la qual n’és el director, és una associació privada i laica formada per pares i mares que han patit la pèrdua d’un fill. La Fundació treballa seguint l’estil hospitalari de Sant Joan de Déu per contribuir a què els processos de dol es puguin elaborar de la forma més favorable possible.

A més de la participació de la funerària, aquesta conferència també compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, La Caixa, l’Ajuntament de Santpedor, l’Ajuntament de Navarcles, l’Ajuntament d’Artés, l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, i la Fundació Althaia.

que tenia la forma del que em convertiria, un espai d’acollida

per aquelles persones que se’ls mort un ésser estimat i tenen dificultats per sortir-se’n soles…

I el dia 17 de novembre de 2009 fa

anys que vaig néixer

com a

 Servei d’Acompanyament en el Dol

a la ciutat de Manresa….

Però acullo,…

abraço,…

escolto,…

comparteixo,…

… amb persones

de la meva comarca del Bages i algunes de les comarques veïnes, perquè sóc també gràcies a les persones

del Baix Llobregat, de l’Anoia, del Solsonès, del Berguedà, …

perquè m’obro

a tots aquells que em necessiten.

El proper dimarts 17 de novembre de 2009 faig els meus primers 10 anys…

donant gràcies, perquè des de 1999  he anat creixent

donant-me

 i també rebent

i he conegut a moltes persones que encara viuen a la terra

i d’altres que ja no hi són perquè s’han transformat amb estrelles

però que m’hagués agradat conèixer-les molt com a persones, per tot el que expliquen d’elles les persones que se les estimen.

De fet, ha estat un plaer conèixer-les, encara que hagi estat d’una forma indirecte.

Un record i unes

a totes les persones amb qui he compartit el dolor

 i avui ja no hi són per seguir-les coneixent i saber com recondueixen les seves vides.

Gràcies, moltes

a tots…

 i molt d’afecte,

perquè sóc i tinc vida gràcies a tots vosaltres.

Amb tendresa

Servei d’Acompanyament en el Dol.

       Aquest any lamentem no haver pogut realitzar les nostres tradicionals activitats pedagògiques i preventives, podent convidar a autoritats en la matèria a l’entorn de la mort i el dol, degut a una retallada important dels nostres ingressos. La crisis afecta a tothom i sobretot als més petits.

Tot i així, nosaltres vam néixer de la voluntat de servei i per això en el marc de difusió de la nostra entitat, realitzarem dues conferències adreçades a tota persona interessada en les pèrdues i el dol.

El tema és el dol i les pèrdues, com afrontar i elaborar-les. Donant una explicació del sentit i el per què del Servei d’Acompanyament en el Dol de Manresa.

Aquestes xerrades van a càrrec del nostre coordinador i terapeuta, Carles Perarnau i Vidal.

Avui 22 d’octubre de 2009 al CAP de Castellgalí a les 17:00h

I dijous vinent 29 d’octubre de 2009 a la biblioteca veïnal Jaume Perramon del Casal del Barri de les Escodines, al Carrer Sant Bartomeu, 50 de Manresa. A les 18:00h.

Us hi esperem! 

Hi esteu tots convidats!

Benvolguts,

Pujar a una muntanya sempre és una fita, un sentit simbòlic de conquerir nous espais, d’arribar a una meta, d’assolir un nou estat.

Com cada any, una caminada simbòlica que ens recorda el sentit i el significat del treball en el dolor que emprenem cada setmana en el Servei.

Una de les essències del Grup de Dol és compartir per aprendre, per alleugerir, per millorar, per tirar endavant, per sentir-te comprès, corprès de l’altre. Compartir el cor, “cum cordis” és d’on prové la paraula concòrdia, la capacitat humana de participar en un projecte comú donat per uns valors a realitzar. Un dels valors que fa camí entre nosaltres és créixer en la capacitat d’estimar la vida quan més costa estimar-la, quan vius l’inexplicable, el sense sentit,…

Compartir és la nostra essència i ve de la paraula “cum panis” que significa company, amb aquell que es comparteix el pa. No perquè visquem junts, sinó perquè caminen junts. D’aquí la simbologia que té orígens en els Esenis de compartir el pa i posteriorment en la litúrgia de la comunió cristiana. Tot són símbols de concòrdia i de pau que donen forma i significat a aquest projecte comú de participar junts d’una mateixa realitat i projecte, posar en comú el mateix pa de relació per menjar-lo en la mateixa taula. Posar en comú les nostres dificultats per transcendir-les, per superar-les.

Per això anualment, fem aquest acte simbòlic, que reuneix l’esforç del treball per aprendre a desprendre’s i reunir-nos en una mateixa taula per compartir la vida i aquells que no deixem d’estimar i que estant sempre presents amb nosaltres.

Per ells/es i amb ells/es compartirem aquest dissabte la vida. Gràcies!.