Taller artististic per a infants i adolescents

a càrrec de Carles Perarnau Vidal

EL Viatge de la meva Vida

“Sabia que només hi havia dues formes de caminar per la vida:

De puntetes o deixant petjada.

Es va aixecar i va trepitjar amb totes les seves forces”

Avui us presento un taller de valors i actituds que vaig realitzar pel Centre Flors Sirera de Manresa en commemoreció del seu 20è aniversari, on hi van passar una 60èna d’ infants i adolescents.

Un taller anomenat El Viatge de la meva Vida, que s’iniciava amb una exposició de 50 escultures fetes de sabates totes guarnides diferents maneres per explicar els diferents recorreguts que fem les persones al llarg de la vida i reflexionar al voltant de com es construeixen les identitats, els valors i els seus significats, un taller per valorar les diferents experiències que viuen i atrevessen les persones i com això acabarà constituïnt la seva identitat i que acaben sent riquesa per a tots, si fem valdre el valor del respecte en la nostra vida per enriquir-nos entre tots.

Al final de la visita hi havia una maleta amb tot de capses de colors amb diferents valors a dins: Felicitat, confiança, pau, alegria, amor, compartir, respecte, joc, solidaritat, empatia, unió i també una capsa en cartolina amb blanc per si alguna persona volia proposar-ne algun altre. Es va realitzar una visita d’uns 15 minuts aproximadament per veure l’exposició, fer una reflexió sobre la vida i veure per quins valors hem apostat fins ara per construir la nostra identitat i quin o quins tenim ganes d’apostar avui i treballar-lo. A partir d’aquí es va convidar a cada adolescent o infant a posar-se un nom nou que pogués incloure el nou valor que volia treballar i aquest nom es tatuava a la seva pell amb henna i es realitzava una polsera com element simbòlic del treball que es volia realitzar amb aquell valor i així a partir d’ara per incloure’l en la seva vida.

Al final la majoria d’aquestes escultures sabates, obres efímeres, van ser totes regalades a les persones que els van agradar i alguna me la vaig quedar de record d’aquesta intervenció artística, on es reflexionava sobre les identitats, sobre com es formen i podem recrear-les, per poder trobar elements que les puguin millorar i adequar rituals com un nom nou, com fan molts rituals iniciàtics de diferents cultures i estratègies per mantenir la concentració en la tasca decidida, en aquest cas, incorporar un nou valor en la psique.

Salut!

Somriure malgrat el dolor més profund

Cada setmana el Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya central fa teràpia amb famílies que han pedut un fill

Reunió del Servei d’Acompannyament en el Dol, aquesta setmana a la casa Flors Sirera e Manresa J.M.G.

Jordi Morros

Manresa | 08·04·23 | 06:25

«Aquí no només venim a plorar. Aquí es torna a aprendre a riure i a tirar endavant coses que semblava que no podries tornar a fer mai més». Qui diu això és el responsable del Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya central, Carles Perarnau. Al seu davant hi té deu pares i mares que han perdut un fill i han passat i passen per una situació emocionalment límit. De dolor profund.

La reunió se celebra cada dimecres a la casa Flors Sirera. Acostumen a ser més i tot. Perarnau els assisteix psicològicament i també comparteixen entre ells experiències, vivències, sentiments. «Som aquí perquè hem decidit lluitar. Si no estaria a casa, al sofà bevent un whisky», comenta el Carles, de Moià. Va perdre el seu fill Alexandre, de 29 anys, en un accident de trànsit ara fa 11 mesos. «Busco la pau i trobar el meu lloc», comenta. I aquí para. No pot continuar.

Respostes per sortir del forat

Com el Miquel, de Rellinars. El gener passat va morir el seu fill, Miquel, de 26 anys a causa d’un càncer que en un primer moment no es va diagnosticar bé. El cas és a mans dels advocats. «Creus que això no passarà mai». Participa a les reunions perquè «vaig pensar que aquí podria trobar respostes i sortir del forat». Costa. Costa molt, insisteix.

El Jaume i la Dolors són de Torà. Van perdre el seu únic fill, l’Eduard, de 24 any, en un accident fa 20 mesos. Era esportista, com el seu pare. «L’esport és l’únic que m’ajuda a superar-ho. Em connecta a ell. Però he de buscar altres espais», confessa el Jaume. La Dolors pateix més, admet. «Em costa molt tirar endavant». Explica que abans d’assistir a les reunions «volia acabar amb la meva vida. Ara seguiré. Pel meu marit i pel meu fill». De fet «molts projectes s’acaben fent pels fills i filles, perquè és una forma d’honorar-los», intervé Perarnau.

L’Amparo va trobar mort el seu fill de 50 anys a casa. Amb depressió, es va llevar la vida. Viu amb la sensació que els hi han quedat molt per fer. El Joan i la Montse, de Collbató, van perdre la Sílvia, de 21 anys, fa 11 mesos. També es va llevar la vida. A part de la pèrdua i el sentiment «de no haver estat a temps de fer res», els cou que no la deixessin veure ni acomiadar-se. «Això fa molt mal». Qui va intervenir en el cas «ni ens va donar el condol». «Va faltar humanitat».

El fill de la Susanna de Masquefa, el Daniel, tenia 16 anys quan va morir atropellat quan anava amb patinet. El 23 d’abril farà un any. Va morir als seus braços. «Pensava que se salvaria» però quan va arribar l’equip d’emergències ja no hi havia res a fer. «Teníem una relació molt maca. Teníem cura l’un de l’altre», relata. «Pots arribar a creure que et tornaràs boja. Em va molt bé venir. Escoltes i et tranquil·litzes» malgrat que sempre «hi ha dies que et desesperes i dies que et voldries morir. Però continues».

Mort sobtada

El Joan, de 16 anys, va morir de forma sobtada l’estiu passat. La seva mare, Maria Àngels, d’Artés, espera els dimecres per anar a les reunions perquè «m’ajuden». El Joan va néixer amb una malformació al fetge. Als 5 anys li van trasplantar i tot va anar bé. «Tenia una vida feliç i no el veies un nen malalt». No se sap la causa d’una mort «que no ens esperàvem».

La Teresa, de Gironella, va perdre el seu fills Raül de 41 anys en un accident laboral farà dos anys. «Vaig perdre el món de vista». Ara «el dolor tant fort potser ha passat», comenta, «però no em marxa del cap. Ha deixat un forat».

Durant el relat de cada cas hi ha hagut molts plors. Quan la conversa es comparteix entre tots, sorgeixen rialles. Malgrat tot, han après a tornar a riure.

La mort més colpidora

Carles Perarnau, del Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya central, explica que en aquests moments, quan sembla que la medicina i la ciència ho ha de salvar tot, la mort d’un fill és la més colpidora, la més difícil de suportar i afrontar. «Perquè no entra dins el nostre imaginari que pugui passar quan, de fet, la mort pot aparèixer en qualsevol moment i etapa de la vida. Però això no es té present».

La frase «no es llei de vida» se sol sentir en casos així perquè «creiem que una persona ha de néixer, créixer , fer-se adulta i morir de gran. Però això no és així». Perarnau explica que des del moment de néixer «la mort és en nosaltres», però costa molt accepta una mort així. Comenta que 70 anys enrere «totes les famílies tenien alguna persona que havia mort jove. S’acceptava més en totes les edats».

Perarnau ha criticat les paraules de la presentadora de televisió Mercedes Milà, que va dir que la la natura només ofereix la possibilitat d’embogir davant la mort d’un fill. Ho va dir en relació al cas d’Ana Obregon.

Considera que és una irresponsabilitat fer afirmacions d’aquest tipus. Perquè no és cert que només hi hagi la possibilitat d’embogir, i perquè pot fer molt mal a una persona que passa per una situació emocional extremadament delicada durant la qual «podem arribar a pensar que perdem el cap i que no hi ha sortides. Un pare i una mare tenen camins per tirar endavant i fins i tot créixer», afirma.  

Entrevista a Ràdio Sant Joan de Vilatorrada per parlar del Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central.

Avui entrevista al programa Aquí Catalunya de la Cadena SER per parlar de l’emprempta digital de les persones i els efectes i les repercusions que té això amb les persones que es troben en dol. A les 8:38h

«La frustració i la soledat són emocions que cal abordar entre els adolescents»

El psicòleg clínic considera que després del cas de Sallent cal treballar la prevenció del suïcidi i el dol entre els alumnes

Laura Serrat

Manresa | 24·02·23 | 06:20 | Actualitzat a les 08:52

Carles Perarnau, psicòleg expert en processos de dol ARXIU PARTICULAR

El cas de les dues bessones de Sallent ha aflorat el debat sobre la salut mental i el creixement de les conductes suïcides entre els adolescents. Experts com el psicòleg manresà Carles Perarnau, especialista en el tractament dels processos de pèrdua, considera que després d’una situació com la que s’ha viscut al municipi bagenc cal replantejar-se els recursos psicològics amb què compten els centres escolars, així com treballar amb els alumnes la prevenció del suïcidi i el procés de dol.

Perarnau insisteix en la necessitat de donar eines al professorat per abordar el benestar emocional als centres i detectar el patiment entre els adolescents. “Quan la persona es troba en un estat d’ofuscació pot sentir que no hi ha una sortida i això la pot portar a l’extrem de fer una temptativa de suïcidi i inclús d’arribar a consumar-lo”, explica el psicòleg. En aquest sentit, ressalta la importància de proporcionar l’ajuda necessària als més vulnerables. “Els recursos psicològics existeixen i han evolucionat molt en els últims temps, però és cert que a vegades no es coneixen prou o no es dona la coordinació necessària perquè la persona hi arribi a accedir”, lamenta.

El psicòleg apunta que un dels principals problemes entre els adolescents que s’ha d’abordar des de diferents àmbits és la poca tolerància a la frustració. “En els últims temps, hem creat una societat molt sobreprotectora amb els infants, un fet que a llarg termini dificulta que puguin desenvolupar les eines i els recursos necessaris per fer front a situacions que són complexes“, destaca. Alhora, assenyala que el sentiment de soledat que poden sentir els joves, especialment els que se senten discriminats pel grup, és un dels factors determinants que pot abocar a la persona a una sensació d’isolament i inseguretat que cal intentar detectar a temps.

Després d’experiències doloroses com la que s’ha viscut aquesta setmana a Sallent, Perarnau considera que és aconsellable que s’acompanyi les persones afectades en el seu procés de dol. “En el cas dels alumnes que estan vivint aquesta experiència traumàtica, és important que trobin un entorn on puguin expressar tot el que estan sentint i que comptin amb un referent que els orienti a l’hora de gestionar les emocions”, afegeix l’especialista, que també és coordinador i terapeuta del Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya central.

Perarnau afegeix que, en el cas d’una pèrdua per suïcidi, s’hi afegeixen moltes emocions negatives com el sentiment de culpa. “Entre els afectats sempre existeix la pregunta de què es podria haver fet per evitar-ho”, explica. Per aquest motiu, destaca que cal treballar aquest sentiment que pot agreujar la tristesa que senten les persones més properes a les víctimes. Amb tot, posa en relleu que el procés de dol, i més quan és traumàtic, sempre és lent i cal acompanyar-lo de molta comprensió i respecte.

A la població de Gironella es realitzarà aquest proper 10 de març de 2022 la conferència ” Acceptar les Pèrdues ” realitzada per Carles Perarnau i Vidal, Coordinador i Terapeuta del Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central.

Per si és del vostre interès o creieu que pot interessar a algú.

La Obra Social de la Fundació “la Caixa” col·labora aquest any amb el Projecte Crisàlide del Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central, nascut per atendre i donar atenció al col·lectiu de la infància i l’adolescència en dol i així poder canalitzar millor el dolor de les famílies que es troben vivint aquesta experiència de pèrdua i tenen dificultats per assimilar-la.


Aquest projecte no sols ens permet facilitar a assimilar les pèrdues als infants i adolescents, sinó que alhora, facilitarem la millor comprensió i comunicació entre la família, alhora que asserenem els seus adults que pateixen pels fills o filles, néts i nétes quan se’ls ha mort un germà o un progenitor, sense menystenir els avis i àvies que avui dia molts compleixen funcions de tutor i que la mort d’ells i elles pot arribar a causar un gran trasbals en l’infant o adolescent.


Poder treballar doncs amb tota la família, amb els adults per un cantó i amb els infants i adolescents per un altre, i
inclòs buscar sinèrgies per fer alguns treballs en conjunt, facilitarà la seva expressió en tots els nivells, la seva convivència i comunicació, podent treballar els esquemes i percepcions mentals i emocionals entorn a l’experiència i així poder anar desenvolupant els recursos útils i efectius per poder abordar de la millor manera aquesta experiència i així assimilar-la i integrar-la en les seves vides i ajudar-los a obrir un camí més fàcil cap a l’adolescència i l’edat adulta, sense caure en les conseqüències que es poden originar en un Dol mal conduït.

Agraïm doncs l’Obra Social de la Fundació “la Caixa” la seva col·laboració per poder fer una a atenció d’acompanyament en el dol que potencia el benestar emocional de la infància, l’adolescència i les seves famílies amb accions adreçades a la promoció del benestar emocional i mental d’infants i adolescents per a col·lectius i persones que es troben en situació de vulnerabilitat i/o risc d’exclusió social.