Sortida anual del Servei a Sant Salvador de Bellver, prevista pel dia 18 d’abril de 2009. Trobada a les 9:00h a la creu de terme davant de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa.
Hi esteu tots convidats!
Benvolguts,
Pujar a una muntanya sempre és una fita, un sentit simbòlic de conquerir nous espais, d’arribar a una meta, d’assolir un nou estat.
Com cada any, una caminada simbòlica que ens recorda el sentit i el significat del treball en el dolor que emprenem cada setmana en el Servei.
Una de les essències del Grup de Dol és compartir per aprendre, per alleugerir, per millorar, per tirar endavant, per sentir-te comprès, corprès de l’altre. Compartir el cor, “cum cordis” és d’on prové la paraula concòrdia, la capacitat humana de participar en un projecte comú donat per uns valors a realitzar. Un dels valors que fa camí entre nosaltres és créixer en la capacitat d’estimar la vida quan més costa estimar-la, quan vius l’inexplicable, el sense sentit,…
Compartir és la nostra essència i ve de la paraula “cum panis” que significa company, amb aquell que es comparteix el pa. No perquè visquem junts, sinó perquè caminen junts. D’aquí la simbologia que té orígens en els Esenis de compartir el pa i posteriorment en la litúrgia de la comunió cristiana. Tot són símbols de concòrdia i de pau que donen forma i significat a aquest projecte comú de participar junts d’una mateixa realitat i projecte, posar en comú el mateix pa de relació per menjar-lo en la mateixa taula. Posar en comú les nostres dificultats per transcendir-les, per superar-les.
Per això anualment, fem aquest acte simbòlic, que reuneix l’esforç del treball per aprendre a desprendre’s i reunir-nos en una mateixa taula per compartir la vida i aquells que no deixem d’estimar i que estant sempre presents amb nosaltres.
Per ells/es i amb ells/es compartirem aquest dissabte la vida. Gràcies!.
Bloc del Servei de Dol 
6 comentaris
Comments feed for this article
16 Abril 2009 a 9:22
nuria(fenix)
Hola, un blog ès per compartir emocions,sentiments,paraules escrites, aprendre dels altres i saber-nos despendre d’alguna cosa nostra,per si pot ser util als altres . Voldria compartir amb vosaltres :
He visitat uns quans cops aquest bonic racò de Sant Salvador de Bellver.
Cada vegada ens hem sentit acollides ,tant si hi hem anat a fer una curta visita, com si hem pujat amb el grup de dol i hem compartit camì, natura,paissatje ,paraules,sentiments,taula , alguna llagrima i tambè bonics somriures de vida.
Si desprès de llegir les paraules del comentari anterior, us animeu a fer aquesta sortida ,us dic que hi ha alguna plaça per pugar-hi en cotxe ,en el telefòn o per e-mail us informaran .Dir-vos que baixes d’aquell indret amb mès pau interior i que cal aprofitar moments compartits ,moments en que a vegades una mà coneguda ò desconeguda ès el millor consol per fer camì.
La mostra :aquestes boniques mans que hi ha en el post.
Gràcies,per ser-hi .
Nuria sanz
23 Abril 2009 a 11:19
nuria(fenix)
Feliç dia de St.Jordi a tots i totes que passejeu per aquest blog.
Avui : passejar ,remirar llibres, olorar la fragancia d’alguna rosa , descubrir paraules que fan pensar i coneixar noves sensacions. Tot això ès per mi el
dia d’aviu.
Voldria compartir: gaudim d’un bon llibre ,la seva esencia ès mès duradera que la de la rosa.
Namaste!! Nuria.
6 Mai 2009 a 12:38
nuria(fenix)
Avui una amiga,ha deixat aquestes boniques paraules en el seu blog.
Voldria compartir-les amb vosaltres ,perque m’ha semblat un bon exemple .
La natura fa el seu cicle de la vida i sempre arriba el moment de perdre i
despres de tornar a neixer,potser de diferent color o de diferente forma.
Desitjo que us agradin.
La primera carícia de la natura, va ser poder observar en una passejada, en el mateix arbre, com s’obrien els borrons. N’hi havia de tancats i d’oberts.
I sempre arriba el moment.
Ni massa aviat ni massa tard.
Els borrons s’obren joiosos.
La natura m’acarona amb les
incontables minúscules fulles,
que intenten fer-se lloc per estirar-se.
Retorno tan delicadament com puc
una carícia amb la punta dels dits.
Namaste!!
Nuria
5 Juny 2009 a 18:35
nuria(fenix)
Aquest blog fà dies que ens diu que està en construcciò . No obstant ,per mi això li dóna un caire viu perquè és com si estigués en permanent construcció, com nosaltres, com tots nosaltres.
Hi ha una cosa que no vull que se’m passi per alt dir-vos .El bloc està adreçat a tots nosaltres ,a cada una de les persones que passejem per aqui i llegim les paraules escrites.
Per tant, implicar-nos compartin paraules i pensaments , d’alguna manera sabràs, més tard o més d’hora, que aquest bloc l’has escrit tu… tots nosaltres.
Tu, ets molt més del que et penses . Tots podem explicar emocions i sentiments , tots podem esperar resposta .
Nàmaste . Nuria
4 Mai 2022 a 6:26
panels Orlando
I am writing to make you be aware of of the awesome discovery our child enjoyed using your web site. She came to find some issues, which included how it is like to have a wonderful giving heart to let a number of people easily know certain extremely tough matters. You undoubtedly surpassed visitors’ expectations. I appreciate you for providing those insightful, healthy, educational as well as cool tips on your topic to Janet.
17 Mai 2022 a 9:36
serveidedol
Thank you very much for your recognition.